Barcelona, 19 des. (EFE).- Els humans són responsables de l’extinció d’unes 1.430 espècies d’aus, el doble del que es pensava fins ara, segons un estudi en què ha participat el Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF).
L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Communication’ i basat en models matemàtics, descobreix la magnitud real de les extincions globals provocades pels humans, amb les implicacions que això comporta per la crisi de biodiversitat actual, segons ha informat aquest dimarts el CREAF en un comunicat.
Un equip de recerca liderat pel Centre per a l’Ecologia i la Hidrologia del Regne Unit (UKCEH), amb la participació del CREAF, ha utilitzat models estadístics per estimar quantes extincions d’aus sense descobrir podria haver-hi al llarg de la història humana moderna, des de fa 130.000 anys.
Fins ara, les observacions i els fòssils mostraven que des del final del Plistocè -quan els humans van començar a expandir-se pel món-, s’han extingit unes 600 espècies d’aus, el 90% a illes habitades per persones.
Les espècies desaparegudes van des de l’icònic Dodo de Maurici fins al Gavot gegant de l’Atlàntic Nord, però també n’hi ha exemples més propers: ocells de Canàries com la garsa de mar negra, i de les Balears, com el racó d’Eivissa.
L’equip de recerca ha utilitzat les dades de les extincions que sí que coneixem, i les ha extrapolat per determinar quantes espècies més podrien haver-se extingit si l’esforç de documentació hagués estat tan gran a la resta del món com el de Nova Zelanda.
Nova Zelanda és l’únic país del món on es creu que la fauna d’aus anterior a l’arribada de l’ésser humà està plenament documentada, amb restes ben conservades de tots els ocells que hi habitaven.
Pel que fa a les dades a Espanya, fins ara estaven documentades tres extincions de les Balears -totes a Eivissa- i deu de les Canàries.
No obstant això, el model matemàtic estima que hi podria haver hagut tres extincions més a les Balears i vuit més a les Canàries que desconeixem.
La investigació ha aportat informació sobre tres processos d’extinció massius, dels quals el més important correspon al que es va donar al segle XIV al Pacífic Oriental -incloent-hi Hawaii-, on s’estima una pèrdua de 570 espècies d’aus.
El segon correspon al que va succeir al segle IX a.C. per l’arribada de persones al Pacífic Occidental i que inclou les illes Fiji, mentre que el tercer és el que la Humanitat viu actualment, que va començar a mitjans del segle XVIII.
Des de llavors, a més de l’augment de la desforestació i la propagació d’espècies invasores, les aus han hagut de fer front a amenaces addicionals impulsades per humans, com ara el canvi climàtic, l’agricultura intensiva i la contaminació.
La previsió és que aquesta crisi en curs superi l’esdeveniment d’extinció del segle XIV, ja que hi ha risc de perdre fins a 700 espècies addicionals d’aus els propers anys. EFE
